A la classe de 5 anys, Ángel i Cristina.

En l´aula de 5 anys on hi havien 12 alumnes i dos mestres ens trobaven nosaltres, Ángel i Cristina.

Ángel es va encarregar de l´activitat de “Les Pors”, consistia en que cada xiquet i xiqueta reflexionara sobre les seues pors, i que cadascun d’ells i elles reflectiren en un dibuix a que li tenien por i clavaren eixe full dins d’una caixa. D’aquesta manera la por ja no es trobava dins d’ells i elles sinó dins de la caixa.

Al principi de la activitat, els xiquets i les xiquetes deien que no tenien por a res, però al preguntar a  una companya meua i aquesta dir que tenia por als insectes, tot l’alumnat va començar a dir que tenien por a les aranyes, rates, dormir soles...

Una vegada tancades les pors en la caixa vaig continuar jo, Cristina,  amb l´activitat de “Parelles”. Va ser fenomenal, responien amb moltes ganes i tenien claríssim com es sentien davant les situacions que els deia. El material d'aquest joc ens va servir també per practicar la lectura, ja que anaven llegint les diferents emocions, em va cridar molt l'atenció també que no tingueren problema per llegir-les. També vam estar una estona més parlant sobre els sentiments i les situacions que ells i elles m'explicaven en les quals es sentien tristos, alegres, espantats... etc.

En acabar aquesta activitat se´m va ocórrer cantar una cançó que tinguera gestos al ritme de la música, ens vam posar a cantar “El cocherito lere” fent tots els gestos de la cançó, com es van quedar amb ganes d'una altra, cantarem també “El corro de la patata” agafant-nos tots/es de les mans i donant voltes. Va ser molt divertit.

Una vegada vam cantar i ballar es van asseure en els seus llocs i els vaig repartir el joc de “Les cares”, aquest joc consta de 4 fulls diferents (trist, enfadat/da alegre i espantat/da) en cada full hi ha representades 2 cares d´un xiquet i una xiqueta sense cap facció ells i elles tenien que dibuixar i acolorir la boca, el nas, els ulls, les celles... A més el joc té les mateixes fitxes d'exemple ja acolorides perquè ells i elles la utilitzen de guia si ho necessiten. Amb aquesta activitat van tenir una resposta boníssima com la de les anteriors, la feien amb il·lusió i moltes ganes.

En finalitzar l'activitat ja va ser quan van pujar la resta de companyes de la classe de 3 i 4 anys i entre totes vam fer el “Bingo Emocional”.

Sobre l'experiència, increïble, vam tindre molta sort amb els nens i nenes que estaven en la classe de 5 anys ens van fer passar un matí molt agradable i les mestres ens van deixar total llibertat i estaven al costat per si necessitàvem ajuda.

 Com a regal per la bona estona que ens van fer passar els vam deixar els 3 jocs per a que puguen jugar quan vulguen.

A la classe de 4 anys, Loli i Débora.

Al entrar en la classe de 4 anys, 9 xiquets i xiquetes acompanyats de la seua mestra Anna estaven expectants per el que Débora i jo, Loli, anavem a realitzar a la seua aula. Ens van recibir amb una gran alegria i amb molta curiositat, de seguida van preguntar com ens dèiem i que feem allí.

Una vegada explicat que érem futures mestres i veníem a pasar una bona estona en ells i elles la meua companya Débora va començar amb les activitats, aquesta es la seua experiència:

La primera activitat consistia en contar un conte i desprès fer preguntes a les quals ens tenien que contestar. Vaig contar “El conte de Sara i Pedro” i tots ells/es molt atents i atentes van gaudir escoltant-lo, van respondre les preguntes amb molta facilitat i amb gran interès. Junts i juntes vam començar a dir quants anys tenien,  quan era l’aniversari de cadascú i cadascuna, si tenien germans o germanes, ja que el conte anava d’això. Els va agradar molt ja que es van sentir identificats e identificades amb el conte i van interactuar molt bé.

Desprès de realitzar l’activitat del conte, vaig explicar una activitat molt divertida i  dinàmica amb la que els xiquets i xiquetes van gaudir moltíssim, “Les cares”.

Vaig agafar unes diapositives de cares de xiquets i xiquetes dibuixades on mostraven diferents sentiments com alegria, tristesa, enfado i sorpresa , els infants tenien que dir quina era cadascuna. Desprès vaig repartir unes fotocopies igual a les diapositives d’abans però les cares dels xiquets i xiquetes estaven buides, per a que l’alumnat dibuixara l’emoció que més li agradara. Els xiquets i xiquetes molt emocionats van dibuixar primer la cara i desprès la van pintar. Quan acabaven els portava un per un al mig de la classe per a que tots els companys i les companyes observaren els dibuixos, cada volta aplaudien per a que es posaren alegres i observaren que son molt importants en la classe.”

Una vegada acabades les dues activitats, era el meu torn, esperava impacient per veure com reaccionarien amb la “Relaxació”.

Els vaig preguntar que si sabien que volia dir Relaxació, a lo que ells i ells van respondre dormir. Els vaig explicar que relaxar-se era quedar-se tranquil·let descansant i pensant en coses que ens agradaren.

Es trobaven tots i totes tombats a la estora amb els ulls tancats, els vaig posar una música que simulava el so de un riu i de la natura. Parlant-los suament els indicava que agafaren aire per el nas i el soltaren espai per la boca de manera que controlaren la seua respiració. Vam imaginar que ens trobàvem a la muntanya al costat de un riu on pasava molta aigua, un paisatge molt bonic on tots i totes podien córrer i jugar. Pasada una mitja hora van anar estirant-se i obrint els ulls poc a poc com si acabaren de despertar de un somni.

He de dir que va costar molt que es quedaren quiets i en silenci, pensava que no podria realitzar l’activitat però al final va merèixer la pena.

El més curiós era com cada u anava dient on es trobava i que feia, hi havien que deixaven la muntanya de costat i se’n anaven a la platja, i d’altres que simplement es quedaven en el sofà de casa. Es van quedar tant relaxats que no hi van opinar sobre l’activitat.

Com que encara teníem temps vam jugar amb en el “Dau de les emocions”. Aquest joc consistia en llançar un dau on hi havien diferents cares cada una amb una emoció, per torns un xiquet o xiqueta llançava el dau i tenia que dir quina emoció era i expressar-la, seguidament tots expressàvem la emoció.

Aquesta activitat els va agradar prou, reien veient les cares dels companys i imitant-los. Tots volien tirar el dau i repetir l’activitat, va ser una estona molt divertida per a tots i totes incloent-nos a Débora i a mi.

Ací finalitzava la nostra feina en la classe de 4 anys, les sensacions que transmetien aquestos xiquets i xiquetes de alegria i gratitud, i la mostra de carinyo es el que m’enduc d’aquesta experiència.

A la classe de 3 anys , Bárbara i Ana

Ja hem anat al col·legi!!

Us expliquem una mica com va ser la sessió:Les activitats que hem realitzat a l'aula de 3 anys han sigut tres, el conte de: “Rodrigo i els seus amics”, la segona activitat “Pintar amb música” i finalment “La Veu”. En aquesta aula hem estat Bàrbara Fernández i Ana Mª Delgado.

La tutora d'aquesta aula és la senyoreta Elisa i al costat d'ella, un auxiliar. La classe es componia de 8 alumnes/as, 3 d'ells encara en un aprenentatge lent, ja que no parlaven la llengua castellana ni valenciana, així que la comunicació era per “gestos” i per aconseguir alguna cosa fins i tot plorava un d'ells.

 La primera activitat va ser contar "El conte de Rodrigo i els seus Amics", els i les alumnes estaven asseguts a terra molt callats i escoltant atentament. En acabar el conte hem realitzat una sèrie de preguntes, de com ens agrada que ens tracten, perquè ens enfadem o perquè peguem. Les respostes vàrem ser diverses, entre elles que no hi que enfadar-se ni fer sentir tristes al demes. Aquest conte ha ajudat a la tutora Elisa a resoldre un conflicte que han tingut al pati, ja que un dels nens s'havia enfadat amb un altre.

Aquesta activitat ha complit l'objectiu ja que han participat, han estat atents i hem ajudat a resoldre un conflicte.

Després de llegir el conte s'han assegut en les seues cadires per realitzar l'activitat de “Pintar amb Música”. Una vegada asseguts en els seus llocs em repartit els folis i amb l'ajuda de la tutora han posat els noms. Els nens i les nenes havien d'aixecar-se a agafar un color en el moment que comence la música. Li donem al Play i sonen les quatre estacions de Vivaldi, els nens/as comencen fer ratlles de colors, cercles, cares somrients…. Ells tenen la llibertat de canviar el color quan vulguem, així que s'alcen i s’assenten.

Després hem repetit els mateixos passos (folis, nom i trien pintura) i a la de tres sona Chopin, amb una simfonia més lenta i trista. Els nens i les nenes pinten ratlles més curtes, dibuixen cercles petits i canvien el color amb menys freqüència.

El resultat d'aquesta activitat ha sigut positiu ja que esperàvem aquesta resposta en els dibuixos dels nens/as, traços grans i colors cridaners amb Vivaldi, i tot el contrari amb Chopin.

Com a anècdota d'aquesta activitat, Dexter (nen subsaharià), que deia que el pintava content, somreia mentre pintava, i deia estic feliç, mentre escoltava a Vivaldi.

Finalment hem cantat una cançó, Elisa (la tutora) ens ha donat un cançoner amb les cançons que se sabien perquè triaren una, la cançó triada ha sigut “Tinc una nina blava”, en aquesta activitat ens han acompanyat les marionetes per a fer la activitat de "La Veu", batejades en aquest moment com a senyora Ranota que cantava molt alt, el senyor Granota que cantava en to normal i La Marieta que cantava molt baixet.

Cada marioneta ha cantat la cançó en el seu to acompanyades pels nens/as i també per nosaltres.

Per acabar hem preguntat que qui havia cantat millor la senyora Ranota en to alt, La Marieta en to baix o el senyor Granota en to normal, ells/as han contestat que el senyor Granota, ja que a La Marieta no se li entenia perquè gairebé era silenciosa, i que la senyora Ranota eres molt cridanera i molesta, així que el nostre objectiu s'ha complit, hem de parlar en un to moderat ja que si cridem no se'ns entén i si murmurem tampoc.

Per a nosaltres ha sigut una experiència positiva, ja que existia la possibilitat de que els nens/as no estigueren disposats a participar o que en ser nosaltres desconeguts per a ells i elles el seu comportament fora diferent, però la veritat és que ens hem portat una grata sorpresa, ja que han col·laborat en tot el que proposàvem, han estat nen/as actius i curiosos/as. La tutora Elisa ens ha felicitat per haver col·laborat amb ells, i també ha quedat sorpresa amb el resultat de les activitats. Com agraïment hem regalat les marionetes.

Per finalitzar la nostra visita al centre, hem realitzat  una activitat a l'aula de 5 anys, quan hem pujat Cristina Guinot estava realitzat una activitat, així que hem aprofitat per preparar el "Bingo Emocional".

Quan han acabat l'activitat ens hem presentat i hem explicat en què consistia el nostre bingo, hem repartit els cartrons amb els taps per tapar la careta que sortia del sac… primer va aparèixer la careta de content/a, seguida de la por… així fins a completar diversos bingos.

El resultat de l'activitat ha sigut molt positiu, ja que era un joc que la majoria desconeixia, i al seu torn és una dinàmica en la qual han d'estar molt atents/as perquè no se'ls escape cap emoció, en ser nens/as de 5 anys són més competitius i també creiem que ha sigut una bona elecció acabar amb aquesta activitat.

En aquesta activitat hem col·laborat tot el grup, ja que era una mica més complexa.

Bones noticies!!!

Després de parlar amb Jose Fayos i Anna Chover hem concretat ja el dia de posada en pràctica en l´escola. Aquest dia ens servira també perquè Anna, juntament amb algun membre més del tribunal, ens avalue.

El dia serà dijous que ve, dia 11 d'abril, a les 10 del matí primer tindrem una reunió amb diversos professors i professores on els explicarem les activitats que tenim i després que trien les que consideren més adequades les posarem en pràctica amb els xiquets i xiquetes d'infantil.

Tenim 13 activitats per a ensenyar-los:

- El dau de les emocions.
- Un conte de "com m'agrada que em tracten"
- A dibuixar
- Parelles
- Fóra pors
- El conte de les emocions amb Pedro i Sara
- Vaig donar creïlla
- El semafor
- Les caretes
- Eres estupend, estupenda
- La veu
- Bingo emocional
- i Pintar amb música

Esten segures i segurs de que pasarem un bon día a l´escola.

 

¡ Ja tenim els primers materials !

 

 

 

 

 

 

 

Avui hem estat acabant els materials que portarem en la nostra pròxima visita al centre.

La visita prevista consistirà en una observació en l'aula del coneixement que ja tenen els xiquets i les xiquetes sobre les seues emocions i sobre les dels/les altres.

Tenim previst fer 2 activitats amb ells i elles, la primera serà jugar amb el Dau de les Emocions i així veure si estan familiaritzats/as amb elles.  La segona activitat serà la lectura del conte que hem escrit nosaltres/as sobre "Com T'agrada que et Tracten".

 

 

 

Esperem que els/les agrade :)



¿Per què és important l'educació emocional?

Les emocions estan presents des del primer dia que naixem, i juguen un paper molt important en la nostra vida, especialment en l'etapa d'infantil, ja que estem construint la nostra personalitat i la interacció social.

Les emocions es manifesten en qualsevol moment, espai o el temps. Estan presents en totes les persones al voltant de nosaltres, família, amics, Escola, educadors... Els nens i nenes han d'aprendre a expressar les seves emocions a través del llenguatge verbal i no verbal i conèixer els sentiments dels altres, regulant aquestes emocions i saber tolerar-les, en tot moment el noi i la noia han de tenir una bona imatge de si mateixos i és molt important que de ben joves adquireixen habilitats de comunicació per aprendre com interactuar amb els altres.

Per tant un lloc molt important per desenvolupar les emocions en l'etapa d’infantil és l’escola, ja que és el primer lloc on desenvolupar les capacitats físiques, cognitives, lingüístiques,morals com capacitats afectives i emocionals.

Alguns punts de perquè l'educació emocional és important:

·  L'educació emocional ens ensenya a reconèixer les nostres emocions i a comprendre les dels altres a través de l'empatia, l’escolta activa i el més important, la capacitat de discriminar entre qui soc i qui és l'altre.

·   Proporciona eines per previndre els efectes de les emocions negatives: l'estrès, ansietat, depressió i desenvolupa habilitats per generar emocions positives: sentit de l'humor, confiança en si mateix, alegria, benestar...

·  Comprendre i acceptar les nostres emocions, regular-les correctament ens permet pensar, prendre decisions, fer front a problemes i actuar positivament. És a dir, això ens permet tenir benestar personal.

·    Dependència emocional, els enllaços amorosos perjudicials per a la nostra salut, la culpa, excessiva preocupació pels altres, la incapacitat per dir no, o per expressar els nostres desitjos creen una sensació de malestar, un "no sé que em passa", sentiments de frustració e impotència, sovint acompanyades d'una gran autoexigència: he de fer-ho millor, no faig prou etc. Tot això està soscavant la nostra autoestima i la nostra reacció al món.

·  L'educació emocional és un procés educatiu d'acompanyament en el creixement tant de grups com de persones, que proporciona recursos emocionals per fer front a situacions difícils, reptes i les crisis que es presenta la vida, l'augment de l'autoestima i la valentia d'aconseguir el benestar i equilibri emocional.

L'educació emocional no només enriqueix el nen o la nena, també és beneficiós per als docents, en el seu creixement personal i professional. Fa que el treball en equip dels docents hi hatja més comunicació i més empatia entre ells.

 

Intel·ligència Emocional

El termini de intel·ligència emocional es refereix a la capacitat humana de sentir, comprendre, controlar i modificar els estats emocionals en cases i en altres.

 

Aquest concepte és precedit pel concepte d' intel·ligència social que fou precursor el psicòleg  Edward Thorndike (1990), qui la defineix com "la capacitat d'entendre i dirigir a homes i dones, nois i noies i actuar sàviament amb les relacions humanes".

Un clar precedent arrimat  és la teoria de "intel·ligències múltiples" del Dr. Howard Gardner, que argumenten que la gent té set tipus d'intel·ligències que ens relacionen amb el món:

- Intel·ligència lingüística.

- Intel·ligència lògica.

- Intel·ligència musical.

- Intel·ligència visual-espacial.

- Intel·ligència kinestesica.

- Intel·ligència interpersonal.

- Intel·ligència intrapersonal.

Aquesta teoria va presentar dos tipus d'intel·ligències molt relacionades amb la competència social, Gardner les defineix així:

"La intel·ligència intrapersonal , com el coneixement dels aspectes interns d'una persona: l’accés a la pròpia vida emocional, a la pròpia gamma de sentiments, la capacitat de dur a terme la discriminació entre les emocions i finalment posar un nom a ells i recorrir a elles com a mitjà de interpretar i orientar el propi comportament..."

"La intel·ligència interpersonal es construeix a partir d'una capacitat nuclear per a sentir distincions entre d'altres: contrasta en particular en els seus Estats d'Estats d'ànim, temperaments, les motivacions i les intencions." En formes més avançades, aquesta intel·ligència permet un adult hàbil llegir les intencions i desitjos dels altres, encara que s'amaguen".

 

Després de les aportacions de Gardner , Thorndike, Peter Salovey i John Mayer, van encunyar el terme "Intel·ligència emocional" com "un tipus d'intel·ligència social que implica l'habilitat per a dirigir els sentiments i les emocions i les dels altres, aprendre a discriminar entre ells i utilitzar aquesta informació per guiar el pensament i l'acció" .

Així, podem entendre la intel·ligència emocional com el conjunt actituds, habilitats i competències que determinen el comportament de l'individu, les seves reaccions, Estats mentals, etc.... i es pot definir, d'acord amb el propi Goleman, com la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, motivar-nos i manejar adequadament les relacions.

La intel·ligència emocional al seu torn inclou dos tipus d'intel·ligències:

- Intel·ligència personal: composta per una sèrie de competències que determinen la manera en què ens relacionem amb nosaltres mateixos, aquesta intel·ligència consta de tres components: consciència de si mateix, l'autoregulació o control de si mateix i automotivació.

- Intel·ligència interpersonal : composta per altres competències que determinen la forma en que ens relacionem amb els altres: l'empatia i les habilitats socials.

Goleman va dir que intel·ligència emocional no s’estableix al nàixer, però pot crear, nodrir i enfortir a través d'una combinació d'experiències de temperament innat i les experiències de l’ infància. Per tant, desde menuts i menudes han d'aprendre conceptes bàsics emocionals.